El coaching és un conjunt d’esforços i tècniques enfocades a l’equip humà d’una empresa o organització.
Està destinat a aconseguir alhora l’eficàcia en els resultats i la motivació i satisfacció personal dels treballadors, qualsevol que sigui el seu nivell.
El coaching és una acció directa sobre les persones que són els veritables autors i responsables de la competitivitat empresarial.
Quins són els instruments del coaching empresarial
Per aconseguir els seus dos objectius, empresarial i personal, el coaching comença des de la selecció de les persones, en particular comandaments i executius, que se seleccionen no tant pel que saben sinó pel que són. S’estudien criteris de personalitat i se’ls posa en situació per observar propietats com la capacitat de comunicació, les aptituds davant de la pressió o davant el risc, la capacitat natural de lideratge, a treballar en equip, etc.
El coaching està enfocat a permetre que les persones donin el millor de si mateixes i per això utilitza la formació, tant en habilitats concretes -com la direcció d’un equip o l’atenció al client- com el desenvolupament personal a través de la comunicació, de l’auto confiança o de la reducció de l’estrès emocional.
Les persones no solem deixar de fer les coses perquè no sabem fer-les, sinó perquè no ens vénen de gust o per que hi ha algun fre que ens ho impedeix. Per això el factor motivació és fonamental per aconseguir resultats. La motivació, com la fe, mou muntanyes. El coaching justifica aquí el seu nom (entrenament) analitzant els frens a la motivació provocant una nova situació basada en la motivació personal i grupal.
I el coaching sap que un equip necessita una organització en la qual cada un coneix i assumeix els objectius comuns; implica una disciplina lliurement consentida als procediments i normes necessàries per a l’eficàcia del conjunt. I com ningú lluita tant per una organització com quan ha contribuït a crear-la, el coaching ajuda als membres del grup a definir-la, estructurar-la i a posar-la en marxa.
El coaching és com el psicòleg del grup, ajuda als membres a afirmar i estructurar la personalitat de l’empresa, però mai se substitueix a ella. És directiu en la forma, però no en el fons. Aporta metodologia i experiència però el seu propòsit és ajudar a l’empresa a madurar (en el sentit grupal) i desaparèixer després de la seva missió d’assistència.
En què es diferencia el coaching de l’assessorament
L’assessor és un especialista en una disciplina empresarial, com les finances, la producció o el màrqueting. El coaching és un especialista en el funcionament dels equips i en desenvolupament personal.
On l’assessor aporta solucions específiques a un problema, el coach permet que el grup o el decisor trobi les solucions; les seves solucions. En matèria de gestió empresarial, ens adonem que no hi ha tant bones o dolentes estratègies. Hi ha les que un és capaç d’aplicar i les que no. El que pot ser un bon plantejament o una bona estratègia per a un pot resultar pèssim o inaplicable per un altre. El coaching evita el problema perquè les solucions sempre són adaptades al grup que les ha generat.
Com Coach Personal, totes les vegades que he escoltat formular aquesta pregunta, i amb que raó me la formulen, ja que la paraula Coaching en si, i sobretot al nostre país no és un terme que ens ajudi molt en aquest sentit.
Per sort cada vegada és més conegut, ja s’ha recorregut un cert camí en la seva difusió i en la seva pràctica, sobretot en el món empresarial, però encara ens queda molt per recórrer.
El Coaching és un art, una eina en si mateixa, composta per moltes altres.
El Coaching beu de moltes fonts, és com la vida mateixa, que es compon i es nodreix, al seu torn, de compartir experiències amb altres moltes vides.
Les fonts de les que es nodreix el Coaching són la psicologia, la filosofia, la sociologia, recursos humans, el management empresarial …, a part de la pròpia experiència dels coaches professionals, que van aportant idees i mètodes de forma constant.
Per això les definicions que es poden fer d’aquesta disciplina són múltiples i variades.
Una definició molt utilitzada és la que diu: “El Coaching consisteix a alliberar el potencial d’una persona per incrementar al màxim el seu acompliment. Consisteix en ajudar a aprendre en lloc d’ensenyar “(J.Whitmore).
Si l’analitzem, en ella podem trobar dos punts molt importants sobre els quals es basa tot procés de Coaching:
Totes les persones tenim un potencial per explorar i desenvolupar, encara que no siguem conscients.
Un pilar molt important en què se sosté el Coaching és l’aprenentatge. Sense aprenentatge dit procés no seria efectiu.
Una altra definició important és la següent: “El coaching cobreix el buit existent entre el que és ara i el que desitges ser. És una relació professional amb una altra persona que acceptarà només el millor de tu i t’aconsellarà, guiarà i estimularà perquè vagis més enllà de les limitacions que t’imposes a tu mateix i faci la seva ple potencial “(Talane Miedaner).
D’ella podem obtenir les següents conclusions:
El Coaching és un camí de creixement personal, d’auto-coneixement, i té com a conseqüència l’obtenció de millors resultats a la nostra vida i l’assoliment de metes.
La relació professional s’estableix amb el Coach, que és l’encarregat de donar l’ajuda, estímul, guia, planificació, …, en tot el procés.
El Coach ajuda a la persona a enfocar cap a la meta i a superar les limitacions i pors que sorgeixin en tot el recorregut.
Com es pot veure amb només dues definicions es pot aclarir la pregunta que donava títol a aquest article: ¿I què és això del Coaching?
Amb aquestes línies es pretén donar llum a aquest concepte, encara que aquest sigui molt més extens que qualsevol definició pugui aportar.
El més satisfactori és vivenciar-lo en primera persona, perquè a través d’aquesta experiència s’obtinguin conclusions pròpies, i de pas, els múltiples beneficis que aporta un procés de Coaching.
Article de Maria Martínez Rínxols per Gestiopolis traduit per Coach.cat
“El coaching és una tècnica científica que permet dur a terme un procés d’ajuda individualitzada a un professional, a un equip o una organització per alliberar el seu talent i potenciar, maximitzant l’efectivitat de les seves activitats” Juan Carlos Cubeiro.
Segons la Societat Francesa de Coaching, “el coaching és l’acompanyament a persones oa equips per assegurar el desenvolupament de les seves potencialitats i dels seus coneixements, en el marc dels seus objectius professionals”.
Què és el coaching executiu?
“El coaching executiu és una relació individualitzada i de col·laboració, entre un executiu i un coach, amb l’objectiu d’aconseguir un canvi sostingut en el seu comportament i transformar la seva qualitat de vida personal i professional” Perry Zeus i Suzanne Skiffington.
A qui va dirigit el coaching?
És un procés confidencial i independent que va dirigit a persones que tenen sota la seva responsabilitat a equips de treball, autònoms, emprenedors, directius, propietaris d’empreses ia qualsevol persona que vulgui augmentar tant el potencial del seu equip com el d’ells mateixos. El coaching és una metodologia reconeguda per gestionar millor el canvi dins de les institucions, empreses o persones, que necessiten obtenir resultats no assolits amb altres mètodes.
Quan un executiu o un altre tipus de professional hauria de seguir un procés de coaching?
Quan l’executiu experimenta símptomes que alguna cosa no va com li agradaria (problemes en l’entorn familiar, problemes amb els caps i / o amb els col·laboradors). Però sobretot:
– Quan l’executiu no és un bon oient i crea ansietat al seu equip de treball.
– Quan es boicotegen les idees que proposa o les accions que emprèn.
– Quan se sent insegur a l’hora de prendre decisions importants.
– Quan es mostra incapaç d’obtenir profit dels coneixements, de la informació o de l’experiència d’un mateix o dels altres (col·laboradors, clients, proveïdors, caps, etc.).
– Quan delega amb dificultat o no arriba a delegar en ningú per falta de confiança.
– Quan hi ha algun bloqueig que impedeix la consecució dels objectius.
– Quan gestiona malament l’estrès.
– Quan vol desenvolupar les competències de lideratge.
– Quan vol reconduir la seva carrera professional.
– Quan vol gestionar millor els canvis i / o els dels seus empleats.
– Quan vol contrastar millor les decisions importants.
Què fa un coach o facilitador?
Un coach és un mirall davant teu, on no només pots veure la teva pròpia imatge, sinó les coses que estan al teu costat i darrere teu, però que tu no pots veure i per tant no formen part del teu conscient, ignorant a l’hora de resoldre la teva realitat.
“Els coaches són facilitadors de l’aprenentatge. La tasca fonamental del coach és precisament la de facilitar la identificació i dissolució d’aquells obstacles que limiten l’acció i l’aprenentatge “Rafael Echeverría.
Quins objectius són els més demandats pels directius espanyols per treballar amb un procés de coaching directiu?
Segons una publicació que recull uns 1500 casos de coaching directiu realitzats en empreses espanyoles, els objectius més demandats són els següents:
(Objectius del coaching i el seu percentatge)
Habilitats comercials 4%
Habilitats d’innovació 2,22%
Habilitats relacionals 8%
Habilitats tècniques 4,88%
Habilitats de lideratge 43,11%
Aquestes habilitats es subdivideixen en:
Dirigir (6% de l’habilitat de lideratge)
Gestionar equip(15% de l’habilitat de lideratge)
Cohesionar (14% de l’habilitat de lideratge)
D’acord (2% de l’habilitat de lideratge)
Orientar(22% de l’habilitat de lideratge)
Entrenar-Desenvolupar persones / equips (39% de l’habilitat de lideratge)
Representar (2% de l’habilitat de lideratge)
Competències emocionals 23,55%
Consciènciad’un mateix (4% de les competències emocionals)
Autoregulació (32% de les competències emocionals)
Motivació(6% de les competències emocionals)
Empatia (6% de les competències emocionals)
Habilitats socials (52% de les competències emocionals)
Gestió de la pròpia activitat 13,33%
Avançar en l’equilibri vida personal-professional 0,88%
Quines competències es desenvolupen amb el coaching directiu?
El coaching directiu ensenya habilitats que contribueixen a millorar competències i qualitats que han de tenir els bons directius. Aquestes competències segons el cas són:
1 Auto-aprenentatge.
2 Lideratge.
3 Orientació a l’assoliment.
4 Visió de negoci.
5 Motivació de l’equip.
6 Planificació.
7 Organització.
8 Adaptabilitat.
9 Flexibilitat.
10 Capacitat de síntesi.
11 Persuasió i negociació.
12 Innovació.
13 Creativitat.
14 Priorització.
15 Iniciativa.
16 Capacitat d’anàlisi.
17 Comunicació.
18 Bones relacions interpersonals.
19 Desenvolupament de la intel·ligència emocional.
20 Desenvolupament de les persones de l’equip.
21 Enfortir la cohesió interna de l’empresa i / o equip.
22 Autocontrol.
23 Auto-coneixement.
24 Autoregulació.
25 Capacitat de delegar.
26 Autonomia i / o capacitat de decidir.
Per què contractar un coach extern?
El preparador o coach sol ser extern a la companyia o institució per tres motius:
Perquè l’executiu pot contrastar les seves idees i visions amb un agent extern amb una altra perspectiva que sol ser més objectiva.
Si l’executiu ha de prendre decisions d’alt risc, el coach extern l’ajuda a millorar la seva eficàcia i augmenta la seguretat en si mateix, evitant els biaixos per pertànyer a la mateixa organització.
Si són executius de gran capacitat i potencial, el coach els ajuda a reconduir la seva carrera i els brinda suports per assolir promocions a nivells més alts sense contaminacions per pertànyer a l’empresa.
Quins canvis experimenta l’executiu en el seu comportament després d’un procés de coaching?
– Controla millor les situacions estressants.
– Gestiona millor les seves emocions i empatitza millor amb el seu equip.
– Millora la percepció i la seva capacitat de comunicació amb l’entorn. Cal no oblidar que el 80% dels problemes a les empreses poden ser degut a una comunicació no efectiva.
– Contrasta millor les decisions importants.
– Implica a altres en l’execució d’accions i en la presa de decisions.
– Fomenta la comunicació interna de l’equip, millorant com a conseqüència l’autoestima dels col·laboradors i l’autoritat del propi executiu.
– Afavoreix i potencia les habilitats dels seus col·laboradors per a la realització dels objectius.
– Millora en la gestió de conflictes.
– Gestiona millor els canvis.
– Aconsegueix l’equilibri entre la vida personal i professional.
Les creences limitants condicionen completament la nostra vida, però poques vegades som conscient que les tenim.
En aquesta article descobriràs què són les creences limitants i algunes eines que t’ajudaran a modificar-les.
T’HAS DIT ALGUNA VEGADA…?
No valc per a res / No sóc prou bò per .. / No puc …
Doncs sento dir-te que t’estàs limitant tu mateix @, perquè com diu la dita popular “voler és poder”
Sí, la frase està molt bé però jo mateix més d’una vegada he volgut fer alguna cosa i no he pogut fer-ho.
Segurament algun espavilat t’ha dit alguna vegada allò de: “si fas sempre el mateix obtindràs sempre els mateixos resultats”.
I tu hauràs pensat: “si, si ja ho sé, però és que no puc, NO PUEDORR”
Normal, perquè abans de qualsevol acció hi ha un pensament, i els pensaments se sustenten sobre les teves creences, de manera que per canviar determinades accions i comportaments hauràs revisar les creences.
Efectivament no és senzill, per això aquí et vaig a explicar com modificar creences limitants.
1 Què són les creences limitants? 2 Com es construeix una creença limitant? 2.1 Desenvolupament de creences en la infància 2.2 Creences i autoestima 2.3 Creences adquirides en l’edat adulta 2.4 Les fonts de les creences 3 El poder d’una creença 4 Com modificar creences limitants 4.1 Fase 1: Detecció i observació de la creença 4.1.1 A la caça del teu cervell 4.1.2 Compte amb les creences “trampa” 4.1.3 Com ha arribat aquest pensament fins aquí? 4.2 Fase 2: Canviar la creença 4.2.1 Tècnica de PNL 4.2.2 Qüestiona la font 4.3 Fase 3: Consolidació de la creença 5 Recursos 5.0.1 Vídeo de Mario Alonso Puig sobre les Creences Limitants 5.0.2 Vídeo Identifica Els teus setembre Creences Limitants 5.0.3 I finalment un llibre ..
Què són les creences limitants?
Les creences limitants són aquests pensaments construïts a través de l’experiència, que fan interpretar la realitat d’una manera que limita el teu desenvolupament potencial, i impedeix que abastos allò que desitja.
Anem, resumint són aquestes creences que et limiten. Tampoc cal una definició tan acadèmica wink
Vegem un exemple:
Dos germans bessons que intenten lligar amb la mateixa noia. Un està segur que sortirà amb ella, mentre l’altre creu que no és prou atractiu.
Quin creus que té més probabilitats d’aconseguir-?
Sense cap dubte el qual de partida creu que sortirà amb ella, ja que l’altre s’està limitant a si mateix i no s’atrevirà ni tan sols a demanar-li al telèfon: la percepció del xaval sobre si mateix li impedeix fer alguna cosa que sens dubte pot fer.
creences limitants
Per això una creença limitant sempre suposa un obstacle per a avançar en el nostre camí.
Com es construeix una creença limitant?
Desenvolupament de creences en la infància
Les creences fonamentals de l’ésser humà es consoliden en el període d’aprenentatge, de manera que les persones que tutelen a un nen durant els primers anys de la seva vida tenen una influència molt important en la manera de pensar que aquest nen tindrà quan sigui adult.
Per això l’entorn familiar, sociocultural i l’educació que vas rebre en la teva infantesa van condicionar sens dubte la manera de pensar que tens avui.
Et deixo un vídeo en què s’exemplifica de forma bastant divertida com es construeix una creença limitant durant la infància.
Per tant, si vols que el teu fill sigui feliç en el futur, has de tenir precaució amb les idees que els transmets des molt jovenet.
Creences i autoestima
Vull fer especial èmfasi en un tipus de creences limitants generalment apreses durant la infància, que a la llarga es tradueixen en problemes de manca de confiança i autoestima.
Només cal que un adult li reiteri a un nen “no pots” o “no vals per a res” perquè aquest acabi per creure-s’ho.
Recordeu-vos del conte “L’elefant encadenat” de Jorge Bucay en què l’elefant adult no es desfeia d’una feble cadena simplement perquè de petit va aprendre que no era capaç de fer-ho.
En la majoria dels casos de problemes d’autoestima ha una creença limitant que està associada a una por, com poden ser:
• Por a parlar en públic
• Por a ser rebutjat
• Por a esforçar-se per res …
Recorda que les creences no responen a veritats o fets demostrables mitjançant el raciocini, sinó que són pensaments associats a idees o sentiments que prens com certs, ja sigui per fe, confiança, por …
És a dir, el teu creença no és la veritat, és una veritat que tu has construït.
Creences adquirides en l’edat adulta
Però les creences no només s’assenten en la infància: al llarg de tota la vida anem adoptant creences, i més encara en la nostra era tan canviant.
Així doncs hi ha creences que poden ser adquirides al llarg de tota la vida.
• Estem en crisi i no vaig a aconseguir una feina
• Els diners no donen la felicitat
• Si deixo al meu novi@ no vaig a trobar ningú que em vulgui …
Un exemple molt habitual és el de persones que passada certa edat tenen dubtes sobre les seves possibilitats per reinventar-se professionalment (si és el teu cas t’animo a punxar l’enllaç anterior).
Les fonts de les creences
Una creença pot generar-se a través de l’experiència:
Em mossega un gos i crec que tots els gossos són perillosos.
El president del Govern diu que estem sortint de la crisi i com anteriorment ja ho ha dit i no ha passat no m’ho crec. wink
Però les creences també pots adquirir-les d’algú que consideres que posseeix autoritat moral o de coneixement.
Per exemple si un expert i reconegut nutricionista diu en un mitjà de comunicació de masses que el pa de malta és bo per eliminar la cel·lulitis, l’endemà de l’emissió amb força probabilitat s’esgotarà el pa de malta … bigsmile
És a dir, com no tens la possibilitat de saber-ho tot, el coneixement el adquireixes perquè diposites la teva confiança en persones que per a tu són autoritats en la matèria.
Finalment teva moral i / o la teva fe pot confeccionar un punt de vista particular basat en els teus valors personals o principis fonamentals.
El poder d’una creença
Les creences tenen un poder extraordinari, que és el condicionament.
És a dir, les creences dirigeixen els teus pensaments i per tant tenen la capacitat intrínseca de condicionar.
Així si creus que “tot et sortirà malament” sense necessitat de posar-me una bata de coloraines i les ulleres del revés et auguro un futur bastant negre. uneasy
Recorda que una creença pot portar al compliment d’una profecia, tal com ens explicava Virginia Morante a “L’efecte Pigmalió”
Creure és poder
Aquest condicionament del que et parlo pot ser determinant en la teva vida, tant de forma positiva com negativa.
Així, una creença limitant pot bloquejar-i no permetre dur a terme accions que són totalment lògiques.
Però de la mateixa manera, una creença potenciadora pot portar-te a aconseguir els reptes més impossibles, com va ser el cas del funambulista Philippe Petit vam veure en una entrada anterior.
Com Muhammad Ali va dir, jo fa un temps vaig decidir creure que ..
IMPOSSIBLE IS NOTHING
(Res és impossible)
o gairebé “nothing”
I des de llavors aconsegueixo coses que anteriorment no es em passaven pel cap.
Per tant canviar les creences pot canviar la teva experiència vital d’una manera molt determinant.
¿Que no saps com fer-ho?
Déjame que t’ajudi …
Com modificar creences limitants
Fase 1: Detecció i observació de la creença
A la caça del teu cervell
És complicat però es tracta d’això, d’enxampar infraganti al teu cervell per detectar quines creences tens.
Per a això s’observa la teva forma d’expressar-te i intenta detectar frases que comencin amb:
• Crec que … aquesta no és bona època per …
• Em temo que … no podré (por)
• Confio que … així succeeixi (confiança)
• Tinc fe en què … tot es va arreglar
Presta atenció també a les generalitzacions del temps “tot em surt malament” o “estic fent TOT el que puc” És en aquests casos realment TOT sense excepció?
Finalment observa les asseveracions del tipus: Sóc + adjectiu. P.e .: Sóc ximple, sóc inútil, etc ..
Recorda que tal com vam veure en la sèrie relacionada amb l’Ego, tu només ets qui CREUS ser.
Fixa’t que l’anterior no és altra cosa que una presa de consciència de com penses.
Ull amb les creences “trampa”
Et poso un parell d’exemples:
“Ajudar els altres és de bones persones.”
I basant-te en aquesta creença tractes d’ajudar a tothom però descuides la teva vida personal. Sens dubte és una creença positiva, però deixa de ser-ho pel que fa limita la teva vida.
“Per ser professional cal respondre a les necessitats de l’empresa”
I basant-te en aquesta creença romans a la feina moltes més hores de les contractades deteriorant la teva vida social …
Com ha arribat aquest pensament fins aquí?
Com et deia abans, una creença no sorgeix del no-res sinó que té diferents procedències
Per tant el segon que has de fer és qüestionar per què creus això?
• Perquè m’ha passat altres vegades (experiència)
• Perquè m’ho va dir el meu professor / pare / amiga … (algú que per a tu és autoritat en la matèria)
• Perquè és el correcte (el teu moral)
Si fos possible, intenta detectar amb exactitud com va arribar al teu pensament
Fase 2: Canviar la creença
Tècnica de PNL
Per canviar una creença limitant per una creença potenciadora et vaig a deixar una tècnica de PNL:
Tria una creença negativa limitadora. És una creença rebuda d’altres persones o teva pròpia?
Quina és la intenció positiva d’aquesta creença? (Tot comportament tanca una intenció positiva)
Quina és la creença oposada positiva que vols incorporar?
Com pot millorar la meva vida aplicant la creença positiva?
Com podria empitjorar la meva vida per aquesta nova creença?
Què és el millor que et pot passar si continues amb la vella creença?
Què és el millor que et pot passar amb la creença positiva?
Cal practicar amb ella i mantenir-la un temps.
Font: documentació de Curs d’Expert en PNL de l’Escola de Intel·ligències Múltiples
Qüestiona la font
Qüestionar la font de la qual procedeix la creença és una altra manera d’aconseguir desterrar una creença limitant:
Qüestionar l’autoritat:
• Això que creus és veritat ¿d’acord amb qui?
• ¿quina autoritat té aquesta persona?
• ¿és cert perquè aquesta persona ho digui?
Fixa’t en aquest article en què Nick Brown, un simple aficionat sense grans coneixements científics, desmunta la “Ciència de la positivitat”, teoria deasarrollada per a la guru de la ciència de la felicitat, Barbara Fredrickson de la Universitat de Minnesota.
Qüestionar la generalització de l’experiència:
• creus que necessàriament ha de ser SEMPRE així?
• ¿estadísticament és així per al 100% dels casos?
Fase 3: Consolidació de la creença
Personalment recomano consolidar la creença de dues formes:
Repetició d’afirmacions sobre la nova creença. És una bona fórmula de reprogramar el cervell
Entrenament de la creença a través dels comportaments, conductes i llenguatge que estiguin associats a aquesta.
Recursos
No puc deixar de recomanar-vos per concloure aquesta guia diversos recursos que sens dubte t’ajudaran a ampliar aquesta informació: