El Coaching va aparèixer fa milers d’anys a l’antiga Grècia i un dels seus pares va ser, ni més ni menys que, Sòcrates. El filòsof va crear un mètode, que promovia l’ús del diàleg per arribar al coneixement i que solia utilitzar amb els seus deixebles. S’asseia a conversar amb ells i, a punta de fer-los preguntes, al final aconseguia que traguessin a la llum els coneixements que tenien dins. De forma molt romàntica, el va batejar Mayéutica, que en grec vol dir llevadora, per simbolitzar que ell també ajudava a donar a llum. En el seu cas no a un nen, sinó a la veritat que fins a aquest moment havia romàs oculta.
La paraula coach és d’origen hongarès, fa referència a cotxe, que serveix per a traslladar persones d’un lloc a un altre. El coaching creu profundament en les persones, en la força transformadora que dorm dins, en la màgia latent de l’ésser que reflecteix la criatura de Déu i que està cridada a créixer com una llavor. D’aquí sorgirà tota una pedagogia de l’acompanyament personalitzat, que pogués plantejar-se com a major repte per a tots els centres, amb un acompanyament no només de l’alumne-coache, també del coach-professor, coach-director, coach-rector … ..Se tracta d’ fomentar un lideratge transformacional de les persones.
El coaching actual l’aparició oficial -anys 80- als EUA en el terreny esportiu (tennis, rugbi, golf …), també transporta a les persones, des d’on estan fins on els agradaria estar demà, sent el coach-educador un facilitador d’aquest viatge, un acompanyant de luxe en el camí.
A Espanya s’instal·la en els anys 90 sobretot en el món de les grans empreses, que posseeixen més recursos d’inversió, i avui dia s’ha estès a altres camps com el personal o l’esportiu.
Article escrit per Emotivacion i traduit per Coach.cat